Semblàntica

És la branca del xistmalisme que crea paraules noves, semblants a d'altres ja existents, i a les que se'ls enriqueix el significat amb els matisos que les distingeixen de les originals. El propi nom n'és un exemple. D'altres són:

• Melíndrom. Pasta petit i allargada feta bàsicament de sucre, farina i d'ous i que té el mateix gust, tant si es comença a menjar per un costat com per l'altre.
• Pinsament. Idea que comprimeix el cervell, i que no el deixa raonar de forma correcta, poden arribar a produir dolor o pèrdua de sensibilitat.
• Ibuprofà. Persona que no coneix les virtuts d'un famós analgèsic i antinflamatori.
• Perencertarmol. Analgèsic i antipirètic, indicat especialment quan es va a fer un examen, comprar loteria o llençar una quiniela.
• Demohgràciah. Règim polític conegut com el menys dolent dels existents i al que hem d'estar agrits de poder-lo gaudir.
• Decapitalisme. Sistema econòmic que consisteix en perdre el cap per fer diners.
• Bonarrasca. Tempesta de pluja i vent que ve acompanyada per una baixada important de les temperatures.
• Amanassa. Intimidació duta a terme per algú que té les mans molt grans.
• Miccionari. Obra que recull els termes usats en el moment d'anar a orinar, per l'antic poble del qual s'han derivat les llengües indoeuropees.
• Alboina. Caritat recollida en una gorra rodona, sense visera, de llana i normalment negra.
• Canoneda. Tret de canó d'artilleria que és incapaç de sostenir-se i avançar dins l'aigua.
• Esglaisia. Temple que fa molta por.